Streif: una de les poques pistes d´esquí vetada a les esquiadores

Sortida de la Streif - Hannenkamm (Kitzbühel)

L?últim gueto esportiu de la Copa del Món d?esquí alpí arriba aquesta setmana a Kitzbühel (Àustria). És la pista més mítica del circuit, dissenyada per a una època en què no baixava tan ràpid com ara. Amb aquest pretext, es prohibeixen les competicions femenines. Fa un any la campiona nord-americana Lindsey Vonn va desafiar els prejudicis llançant-se des d'allà dalt. A la nit, això sí.

Fa cent anys, l'emiliana Alfonsina Strada, va ser la primera dona a córrer una gran volta per etapes, el Giro d'Itàlia. Ho va fer al costat dels homes, encara que va haver de patir els insults de la gent al seu pas, que li deia puta perquè tenia les cuixes al descobert . A meitat de carrera la van desqualificar per pressions de l'organització i corredors, amb un clar rerefons masclista. A la ciclista se li va permetre llavors acabar el Giro extraoficialment, sense que els seus temps per a la general comptessin. I va aconseguir acabar els més de 3.600 km de carrera, en una fita sense precedents que seria recordada durant generacions.

Fa seixanta-sis anys, el 1958, la també italiana Maria Teresa de Filippis, 'Pilotino ', va ser la primera dona del món a competir a Fórmula 1, a lloms d'un Maserati. Les primeres boxejadores es remunten a l'any 1700: Elisabeth Wilkinson va lluitar a Anglaterra contra dones i homes. Però per veure la boxa femenina als Jocs Olímpics fora del gueto de l'esport de demostració, vam haver d'arribar a Londres 2012.

La marató era un altre tabú. El 1896 la grega Stamàta Revithi va voler participar als Jocs Olímpics d'Atenes però no li van permetre inscriure's per no ser un home. De tota manera es va presentar a la sortida de Marathon, però abans d'entrar a l'estadi Panathinaiko la policia la va detenir. El 19 d'abril del 1967, una nord-americana de vint anys va decidir anticipar-se a la revolució imminent: es va inscriure a la marató de Boston utilitzant únicament les seves inicials, KV Swiss. Ningú no podria imaginar que KV significava Katrine Virginia, més simplement Kathy. Quan la van veure córrer amb els seus rínxols al vent, immediatament van comprendre que es tractava d'un sacrilegi: van intentar aturar-la amb violència, però el seu xicot la va defensar perdent el seu lloc a la selecció olímpica per a Mèxic '68. Kathy va aconseguir acabar la seva carrera i set anys després va guanyar la marató de Nova York, ara oberta a dones.

El darrer tabú de l'esquí

L'últim sostre de vidre de l'esport sobre una pista d'esquí el trobem a una pista extremadament costeruda: la Streif, els 3.312 metres més fascinants i aterridors del món.

La porta de sortida de la cursa de descens és a 1.665 metres sobre el nivell del mar i la meta a 805 metres. Generalment abans de la sortida els esquiadors fan broma i xerren entre ells, però a Kitzbühel deia Didier Cuche fa uns anys, que regna un silenci irreal. És por. Els millors esquiadors alpins del món poden accelerar de 0 a 60 km per hora en tan sols 5 segons des que salten a la pista.

A partir de llavors és una successió d'abismes, ratolins (literalment: hi ha un tram anomenat Mausefalle, un abisme d'uns vuitanta metres), corbes de 180°, molt estretes fins a l' Haubsergkante, la part més perillosa i fascinant: el salt, una corba a l'esquerra on la força centrífuga arriba als 3,5 G i un final en què el cos (ja esgotat pel cansament) pateix una pressió màxima i la velocitat arriba als 140 km/h. En alguns trams el pendent és del 69 per cent, un infern vertical.

Hi ha una pel·lícula que lamentablement mai no es va traduir a l'espanyol però que sí que té versió en anglès, que explica molt bé totes aquestes sensacions. Titulada com no, “Streif – One Hell of a Ride” va ser presentada el 2016 com “plena de neu, passió i testosterona”, deixant clar en el tràiler que les dones no hi tenien res a veure. Massa pressió, massa pendent, massa velocitat.

La història de l'Streif és una llegenda que s'alimenta de les víctimes: les caigudes de Gattermann, Vitalini, Stemmle, Ortlieb, Albrecht i Strobl es transmeten com les llegendes dels ogres que han d'espantar els nens. L'any passat li va tocar el torn al noruec Henrik Röa: va bolcar diverses vegades a 120 km/h mentre els seus esquís sortien volant. El suís Marco Odermatt, que va evitar per poc la caiguda, ho va qualificar com "una experiència propera a la mort".

Hermann Maier, l'austríac guanyador de quatre medalles olímpiques, va afirmar que enviar dones a córrer a la Streif

"no és una bona idea, cadascú té el seu propi límit, per a elles la pista més difícil és Cortina".

Un altre excampió austríac, Hans Knauss, plata a Super G a Nagano 1998, que va perdre un any després d'una caiguda a la Streif el 2001, va concloure que "aquí l'emancipació estaria fora de lloc". L'alemany Markus Wasmeier, campió olímpic a Lillehammer fa trenta anys, va ser encara més directe:

«Simplement hi ha límits a allò que les dones poden fer i aconseguir. Com a descens d'entrenament, alguna vegada les dones individuals ho van poder fer. Però ni tan sols un a velocitat de carrera. Ni tan sols Lindsey Vonn. Seria un suïcidi».

Daniel Albretch va patir el 2009 una de les caigudes més aterridores que es recorden a la Streif

El desafiament de vonn

En realitat, la campiona americana, que ho ha tingut tot, des de l'esquí, ho volia intentar: fa un any va baixar per la Streif, però només el van deixar de nit. Com si ningú no volgués veure que s'estava cometent un sacrilegi.

Va ser l'única manera de traspassar les fronteres, d'intentar soscavar el gueto en què els homes han intentat tancar les dones. Però ni tan sols llavors va ser una carrera a tota velocitat: només un desafiament amb ell mateix i amb la història.

Rosi Mittermaier, llegenda alemanya del descens, campiona olímpica i mundial a Innsbruck 1976, deia teatralment fa uns anys que “ només els homes poden sobreviure a la Streif ”.

Sofia Goggia, que mai no ha afirmat voler competir a la pista més famosa del món, va dir coses pitjors, intentant respondre als que li van preguntar si hi ha esportistes homosexuals a l'esquí.

"Entre les dones algunes sí. Entre els homes diria que no. Han de tirar-se pel Streif a Kitzbühel i això només és cosa de testosterona»

L'habitual estereotip d'homes amb collons, l'etern recordatori de la testosterona. O més simplement el que molts pensen, de Maier a Mittermaier passant per Wasmeier: que els homes valen una mica més.

Lindsey Vonn. La van deixar baixar la pista en format Copa del Món, però de nit

L'última dona que va baixar la Streif contra el cronòmetre

Però no sempre ha estat així: A partir dels anys '30 es van començar a organitzar carreres a la Streif per a dones. La pista va ser dissenyada per a una època en què l'esquí no era tan ràpid com ho és ara que els materials i la neu artificial fan que aquesta pista sigui molt més perillosa.

Christl Staffner Herbert, que farà 84 anys el proper mes d'abril va ser una. Va néixer a la pròpia Kitzbühel, i per tant la Streif formava part del seu paisatge familiar. De nena practicava Descensos amb botes de cuir i als 16 anys va guanyar la seva primera carrera a l'Stelvio. Però a principis dels anys 60 es va produir un punt d?inflexió, quan l?equipament i la preparació de la neu van recomanar dividir les pistes per sexes.

Christl tenia vint-i-un anys el 1961 i va formar part de l'equip nacional de dones d'Àustria que va participar a la darrera carrera a Streif. Després les carreres de Descens femení es van traslladar a Bad Gastein malgrat les protestes de les corredores.

Aquest últim Descens del Streif ho va guanyar Traudl Hecher, que tenia 17 anys. Després d'una brillant carrera es va casar amb un teòleg i es va convertir en mare de dos campions d'esquí: Elisabeth i Stephan Görgl.

Christl Staffner per contra, anar donar claes d'esquí a Aspen, Colorado. Entre els seus alumnes hi havia actors de Hollywood, cantants famosos i fins i tot Bob Kennedy, el germà del president. L'anomenaven “ la noia Streif”.

Un altre dels estadis de Copa del Món on tampoc es permet la participació de dones és el del Lauberhorn de Wengen, a Suïssa. És la pista de Descens més llarga del 'circ blanc', i diuen que al cap de pocs segons de llançar-te, comencen a cremar-te les cuixes. Per davant encara queden dos llargs minuts d'estrènyer dents.

Veure ofertes d'esquí a Kitzbühel