Utilitzem cookies. Si estàs d'acord continua navegant.

Esquiades.com

Cercador d'ofertes

Esquí
Escapades

Andorra

(3 destinacions)

Grandvalira

Vallnord Pal-Arinsal

Ordino-Arcalís

Espanya

(13 destinacions)

Boí Taüll

Port Ainé

Espot Esquí

Veure totes les estacions

França

(38 destinacions)

Les 2 Alpes

Tignes

Val d'Isère

Veure totes les estacions

Itàlia

(4 destinacions)

Vialattea (Sestriere - Sauze d'Oulx)

Dolomiti Superski

Cervinia

Veure totes les estacions

Suïssa

(11 destinacions)

Zermatt International

Jungfrau (Grindelwald + Wengen + Mürren + Schilthorn)

Arosa Lenzerheide

Veure totes les estacions

Àustria

(7 destinacions)

Ski Arlberg - St. Anton

Innsbruck SKI plus city Pass

Ischgl

Veure totes les estacions

Totes les estacions d'esquí

Andorra

(1 destí)

Hotels a Andorra

Espanya

(2 destinacions)

Hotels al Pirineu

Hotels a Sierra Nevada

França

(2 destinacions)

Hotels al Pirineu Frances

Hotels als Alps Francesos

Itàlia

(1 destí)

Hotels als Alps Italians

Portugal

(1 destí)

Hotels a Serra da Estrela

Suïssa

(1 destí)

Hotels als Alps Suïssos

Àustria

(1 destí)

Hotels als Alps Austríacs

Tots els hotels

Països

Andorra (3 destinacions)

Espanya (13 destinacions)

França (38 destinacions)

Itàlia (4 destinacions)

Suïssa (11 destinacions)

Àustria (7 destinacions)

Totes les estacions d'esquí

Països

Andorra (1 destí)

Espanya (2 destinacions)

França (2 destinacions)

Itàlia (1 destí)

Portugal (1 destí)

Suïssa (1 destí)

Àustria (1 destí)

Tots els hotels

!Vaja! No hem trobat resultats que coincideixin amb la teva cerca. Intenteu modificar la destinació.

Vaja! Sembla que el nostre cercador ha perdut el nord. Quan trobi la seva brúixola torna.

On vas?

Com ha crescut el bosc a la Molina en els últims 30 anys?

Publicada: 14 de maig 2019

Contingut

1 La línia de bosc al Pirineu ha pujat en les últimes dècades

L'hivern passat la Molina va celebrar el seu 75 aniversari i vam poder veure moltes fotografies de l'evolució de l'estació en aquests anys. La imatge que va causar més curiositat va ser la del bosc de Torrent Negre. Com pots veure a continuació, la foto va ser presa en l'any que es va inaugurar el telecadira del mateix nom del sector.

Així mateix, està contrastada amb una imatge actual. Com veus, anys enrere només eren unes poques taques de bosc de pi negre; avui ja és un veritable bosc per la seva apreciable extensió. Però ull, aquest bosc creix pel costat dret del traçat del telecadira a conseqüència d'una acció de repoblació forestal planificada a finals de la dècada dels 80 del segle passat.

Si ens fixem amb detall en les imatges del bosc en les fotografies recents, es pot observar la diferència que hi ha entre el que eren els pins que ja hi havia a la zona el 1987 i el seu creixement en el actualitat. I vagi com han crescut en alçada, tot i que també es percep com la massa forestal plantada en aquest mateix any encara avui es pot diferenciar perfectament del seu entorn per grandària, per amplada i per l'homogeneïtzació que deixen entreveure els arbres en el seu procés de creixement.

També és curiós comprovar, encara que en aquest cas no podem aportar imatges de fa trenta anys, com els mateixos arbres plantats el 1988 han pogut créixer força bé a la cota 1.900 i com el seu creixement en alçada i extensió és molt menor a l'arribada (retorn ) del telecadira, a la cota 2.300.

La línia de bosc al Pirineu ha pujat en les últimes dècades

Les cotes dels pisos de vegetació es mouen gairebé sempre en altura i així, per exemple, allà on abans hi havia castanyers ara proliferen roures o alzines, i allà on abans hi havia hagis ara creixen castanyers. ¿I a l'alta muntanya? Doncs passa exactament el mateix: on abans creixien els prats alpins ara proliferen els boscos de pi negre. En resum, les espècies arbòries pugen de cota per adaptar a l'augment de temperatures de les últimes dècades.

En dades, concretament en xifres numèriques, la cota dels pisos de vegetació pot haver pujat en aproximadament entre 50 i 150 metres d'altura, en funció també de l'orografia i condicions d'humitat i variant si es tracta del vessant sud, més assolellat i sec, o vessant nord, més ombrívol.

Ara bé, no sempre el canvi de cota ve determinat per l'escalfament global que se'n deriva. Hi ha altres factors que també poden ajudar o condicionar, en alguns casos per frenar i en altres per accelerar, els canvis en la vegetació. En aquest sentit poden influir la reducció dels ramats que pasturen per la muntanya o el creixement de població determinats animals (isards, marmotes ...) o les polítiques forestals (repoblació de boscos o permisos per a l'explotació forestal) que pot fer el administració en determinades valls.